…lluita amb nosaltres per la teua Universitat!

En aquesta secció trobareu una visió crítica del anomenat Pla de Bolonya, la reforma educativa que preten implantar-se a les nostres Universitats per a fer-nos convergir a l’Espai Europeu d’Educació Superior. A més, podreu consultar tota una serie de fonts que vos proporcionaran tota la informació necessaria per a conèixer el procés a la secció de Documents de l’Espai Bolonya.

VISIÓ CRÍTICA

Els estudiants som, des de fa anys, els primers en reclamar la necessitat d’una reforma educativa, que substitueixca l’actual métode docent per unes classes participatives, faça realitat un autèntic sistema de mobilitat europea on puguem convalidar comodmaent els nostres títols i ens prepare per a eixir al mercat laboral amb totes les garanties.

No obstant, no són, segons els nostre parer, aquestes les directrius que defineixen el Pla de Bolonya. Per a començar, els iniciadors de la reforma són els ministres de les grans potències europees i els grans empresaris que entenen la Universitat Pública com un element de distorsió del mercat i pretenen introduir en ella els canvis que recentment venen aplicant-se sobre altres sectors tradicionalment públics com la sanitat o el transport.

Aquest és un procés de mercantilitzció de la educació pública del que es preten obtenir un rendiment econòmic per part dels empresaris i una reducció del nombre d’estudiants universitàris a partir de la seua elitització, un interés del poder polític que reduiria la quantitat de treballadors qualificats aumentant la mà d’obra barata.

Tot aquest procés preten justificar-se confonent els interessos de la societat amb els dels empresaris posant la Universitat al seu servei.

Els plans d’estudi

Com s’aconsegueix tot açò desde l’educació.

Les mesures ideades per a encalçar aquestos objectius consisteixen a devaluar la qualitat de l’ensenyament bàsic i mitjà i encarir el superior. La creació d’un grau de 4 anys en substituació de les actuals llicenciatures de 5 i l’aument de l’oferta i els preus dels postgraus i màsters en són la clau.

Actualment tenim una formació de 5 anys d’educació superior especialitzada i extensa que garantieix una formació completa i amb una base científica suficient com per a desenvolupar una feina on siguem capaços d’afrontar els problemes i resoldre’ls. Amb aquesta base científica coneguem els fonaments de la matèria que estudiem, una base sense aparent apliació pràctica però imprescindible alhora de resoldre ixos problemes que només amb un coneixement tècnic no som incapaços d’afrontar. L’educació tècnica i dirigida exclusivament a la solució de qüestions concretes d’interés laboral ens deixa indefensos davant les situacions imprevistes. A més, i per tal de devaluar encara més l’actual ensenyament superior els graus de 4 anys comptaran amb una base comuna a tota la seua branca de coneixement (ciències, humanístiques, econòmiques,… res més concret) que reduiran encara més l’aprofundiment en la matèria i eliminaran la especialització que sí tenen les llicenciatures a través de l’optativitat, sobretot les especialitzacions més demandades, com la capacitació per a la docència en instituts.

Aquesta formació ens deixa resignats a cursar uns postgrau, un màster o un doctorat que completen la nostra formació. no obstant, aquestos cursos d’educació superior estan especialitzats en tècniques concretes d’utilitat laboral, negant-nos novament l’aprofundiment real en la matèria de la nostra titulació, no en va, molts màsters i postgraus estan financiats per empreses. Així és com es preten dotar-nos d’una formació tècnica que dote als empresaris de mà d’obra espacialitzada i incapaç de fer res més que el que se li ha ensenyat. No obstant, açò no és fomentar el ràpid ingrés en el mercat laboral ni garanteix la utilitat d’aquestos coneixements a llarg termini, ja que els interessos dels empresaris canvien tan rapidament com les demandes del mercat i amb ells la necessitat d’una mà d’obra especialitzada en un aspecte o un altre. Davant aquesta situació, l’estudiant graduat i postgraduat no té més remei que retornar a la universitat per a cursar un nou postgrau o màster i obtenir així un nou títol que sí siga de l’interés d’algun empresari. Aquesta política ha sigut diverses vegades elogiada pel nostre Rector Francisco Tomàs Vert, que intenta convencer-nos a tots de lo maravellosa que és una vida de pas continu per la universitat on sempre estem aprenent coses noves, ara bé, val a dir que mai parla del preu mitjà d’aquestos postgraus i màsters, d’això en parlarem deprés.

El punt on més s’evidencien els interessos del poder polític el trobem a la ANECA, la Agència encarregada d’evaluar la qualitat i adecuació de cada titulació. Aquesta agència, formada en origen per persones escollides a dit pel Govern de Jose Maria Aznar, subordina totalment el dret a impartir una titulació al poder del Govern Central, de forma que un instituació amb més de 5 segles d’història com la UVEG ha de demanar permís als polítics per a impartir els seus tituols. El condicionament dels continguts de les titulacions als interessos polítics encara es farà més evident, si l’ANECA acaba delegant funcions en les agències autonòmiques (sota poder del govern autonòmic) com es preveu,. Si això ocorre acabarem vegent amb tota probabilitat com el Govern de Camps fa tot el possible per a substituir la llicenciatura en filologia catalana per un grau en filologia valenciana.

Un altre aspecte important d’aquestes intencions de pervertir el sistema educatiu s’observen als crèdits ECTS, uns crèdits que permetran comparar la nostra quantitat de coneixement a nivell europeu. La innovació d’aquestos crèdits consteix a contabilitzar no només la quantitat d’hores de classe, sinò també les de treball autònom de l’estudiant  (si actualment  un crèdit són 10 hores de classe, el crèdit ECTS són 25 hores de les quals 10 són de classe i 15 de treball autònom) convertint la dedicació acadèmica en jornades laborals de 45 hores a la setmana. Així s’ens cobra també per estudiar a casa. Una altra conseqüència important d’aquestos crèdits és la impossibiltat de compaginar els estudis amb la feina, imprescindible per a molts estudiants que no podran pagar-se la carrera. Aquest és un dels recursos utilitzats per a reduir l’accés a la Universitat, una mesura que afecta a les classes baixes.

Pel que fa al cas concret del CAP (Curs d´Aptitud Pedagògica), passarem de tenir un curs que en vora tres mesos i per 200 € ens acredita per a donar classes ens instituts a tenir un màster que complirà l amateixa funció en un any i per 1.600 €. Respecte a aquest canvi,  li varem preguntar al senyor Rector, que es va limitar a dir que “dedicarem un presupost especial”. Sí, ara que estem en crisi i la Generalitat no paga.

Preus i interessos econòmics

Aquesta és la part de major benfici per als banquers i altres empresaris. Si bé el preu del crèdit en els graus es mantidrà similar al de les llicenciatures, no serà així amb els dels postgraus i els màsters, on el més barat tindrà un cost similar al CAP. La majoria dels màsters tindran un preu superior als 28 € per crèdit, entre el doble i el triple del preu actual. Per a més informació consultar el diari ECUS de la UVEG.

Davant aquestos costos privatius i la ja vista necessitat de cursar un postgrau (o més al llarg de la vida), els banquers han preparat les beques-prèstec, des de fa anys en ús al Regne Unit i que han acabat desplaçant a les beques convencionals. Aquestes pseudobeques consiteixen a cobrir totes les depeses del màster per a que l’estudiant el puga cursar sense preblemes per  que després, al entrar al món laboral, el banquer o empresari, puga cobrar-se l’import de la beca més interessos. Si per un cas, aquest estudiant passara a traballar per al mateix empresari que li va cedir la beca, l’empresari s’hauria autofinanciat un empleat que li faria la feina per molt menys del salari digne i real.

Aquest és el model d’Universitat nord-americà, tan hipòcritament criticat pel nostre rector, i que preten implantar-se a casa nostra.

El cas valencià

Des del BEA, com a nacionalistes valencians, no podem sinò dedicar un apartat al nostre cas com a poble. Com sabeu, la Generlitat Valenciana ha negat els pagaments acordats a les cinc universitat públiques valencianes, alhora que financia les universitats privades com les catòliques, la VIU o projectes com la Formula 1 i la visita del Papa.

Aquesta política té com a objectiu precaritzar la educació pública, reduint-la a nivells màxims de supervivencia i forçant-la a acceptar grans quantitats de capital privat per tal de poder continuar oferint els seus serveis. Amb açò es preten accentuar la caiguda de la universitat pública en mans de les empreses privades que reforçaran el seu poder sobre la educació pública. Com vegeu, el PP de la Generalitat Valenciana i el PSOE del Govern Central estan aliats contra els interessos del valencians.

La educació que nosaltres volem

El BEA, com acte de responsabilitat sempre acompanya la seua crítica d’un missatge constructiu, i en aquest cas, explicarem la educació que volem:

-Una reforma docent que substitueixca el model de classe magistral i estudiants passius com a espectadors per una educació participativa, on el professor desenvolupe els continguts juntament amb els alumnes, fent-los partíceps del seu ensenyament, i sense caure en la seua desatenció, sense passar de ser professor a ser un simple orientador que  es limita a supervisar l’aprenentatge dirigint cada vegada més continguts a les hores de treball autònom dels estudiants o a unes tutories saturades.

-Una autèntica mobilitat europea que reforce programes com l’Erasmus i estabelixca conveis de convalidació de títols a nivell europeu.

-Una educació encarada a projectar a l’estudiant en el món laboral amb totes les garanties de trobar una feina remunerada i de qualitat que li servisca per a desenvolupar-se com a ciutadà autònom i no com a peó en mans d’empresaris. No podem confondre els interessos de l’empresari amb els de l’empleat.

-Una educació pública reconeguda per la societat i els seus governents que tinga garantida un finançament suficient com per  asegurar l’accés a qualsevol persona i costejar les despeses derivades d’una reforma educativa com la actual.

Ací teniu explicada breument, una síntesi de la nostra visió crítica i constructiva sobre la Convergència Europea, tot seguit vos animem a consultar la secció de documents per a completar i ampliar la vostra visió del Pla de Bolonya.